divendres, 12 de desembre del 2008
dijous, 4 de desembre del 2008
.jpg)
dimarts, 11 de novembre del 2008
Excursió a Banyoles i Ginebreda 9/11/08
Vista desde Banyoles
Iglesia St Maria de Porqueres
Jordi
Restaurante Ginebreda
Ainara, Sandra y Santi
Parque de las esculturas de Xicu Cabanyes
Una de las esculturas de Xicu Cabanyes
Taller de Xicu Cabanyes
Jordi entre las piernas
Sara
Crónica de la sortida. Escamot format per Sara, Sandra, Santi, Ainara, Jordi i Kasia.
Aquesta excursió suau, gairebé passeig, ens va portar a visitar el llac de Banyoles i part del entorn. Sortida com sempre des de la plaça de la Corona, a les 8 del matí, amb força puntualitat per part de tothom. D'una tirada ens plantem a Banyoles, i ens anem de pet a fer una mica d'esmorzar a la plaça del poble. Una bonica plaça d'antigues arcades, iluminada per un sol matiner que ens escalfa (feia una mica de fred). Destaca el fet d'haver una oficina de turisme, que tot i ser diumenge (lloc turístic???) està tancada!!!. Així que ens anem fins a l'església de Porqueres on aparquem els vehicles i comencem l'excursió. Anem fins a un petit cim, el puig de Clarà, en menys d'una hora. Pel camí ens carreguem d'energia amb les cireres de bosc (arboç), que estan en plena maduresa. Boníssimes!!! A dalt del cim, a sobre d'un mirador de fusta esmorzem. Al sud, vista complerta del llac de Banyoles. Al nord, magnífica vista dels Pirineus nevats. Tornem cap al punt inicial de l'excursió i en arribar ens adonem que ens havíem deixat la porta de la furgo del Jordi oberta!!! Sort que estàvem davant de l'església i Déu nostre senyor la va protegir!!. Per cert que l'església, buida, ja que era l'hora de dinar, es va convertir en un escenari magnífic perquè el Santi, el Jordi i la Sara mostressin les seves dots com cantants gràcies a la sonoritat especial que mostren aquests edificis. D'allà anem a dinar a un bar situat al costat del Bosc de can Ginebreda. Tot i que nosaltres portem les viandes, la noia del bar (una hippi italiana) ens deixa dinar a dins. Després visitem aquest indret, conegut com el Bosc de can Ginebreda, on l'escultor Xico Cabanyes, té ubicades prop d'un centenar d'escultures, la majoria en formigó i ferro. Escultures eròtiques, nues, que parlen sobre la vida, la mort, el sexe, la fecunditat, el dolor, la industrialització... Després d'aquesta visita cultural, ens anem al poble del costat, on es celebra una Fira de l'Intercanvi. I d'allà, cap a casa, a Granollers on arribem pels volts de les 8 de la tarda. Fins la propera!!!!!!!!!
dimarts, 14 d’octubre del 2008
diumenge, 12 d’octubre del 2008
Excursió de Rupit a Tavertet. 12-10-08
Sortida de nou al Cabrerès. Expedició formada per Ainara, Santi, Sergi, Teo, Kasia, Ramon Doc, Montse, Jordi, Àlex i el Roc (el gos dels pares del Santi). Aquí van unes afotillus.
dilluns, 6 d’octubre del 2008
II Gran Concurs de Llançament de Pinyols d'Oliva
Ei raconerus! d'aquest divendres no passaaaaaaa!
Divendres 1' d'octubre II Gran Concurs al Racó. començarem els preparatius cap a les 20, 20.30h.
no us ho perdeu, us esperem a tots!!!
Divendres 1' d'octubre II Gran Concurs al Racó. començarem els preparatius cap a les 20, 20.30h.
no us ho perdeu, us esperem a tots!!!
dilluns, 29 de setembre del 2008
Excursió a Santa Maria del Far (Cabrerès, la Selva) 28-09-08
Sortida a Santa Maria del Far. Excursió matinal + dinar. Microescamot format pel Doc (Ramon) i en Jordi. 5 hores caminant (tot i que segons el sherpa, en Ramon, havien de ser 3...).
Sortida a les 8 del matí des de la pl. de la Corona, Granollers. A les 10 començavem a caminar. I ja d'entrada veiem l'espectacular cim on havíem d'arribar.
Després de tres quarts de pujada, arribem al capdemunt, on ens trobem amb el típic panorama de "església+restaurant". Del restaurant destaca la simpatia dels cambrers, i de l'església dedicada a Santa Maria del Far, un vitrall de tons blavosos i, a l'exterior, una escultura de Sant Jordi, molt inuasual a la imagineria catòlica catalana, tot i ser el patró del país.
També destaca una talla de Sant Bernat, en estil romànic.
Un cop recuperats de la pujada amb una cervesa ben fresqueta, ens disposem a baixar per l'altra banda de la cinglera. Una baixada llarga, però amb vites espectaculars.
Pel camí, ombrívol, ens trobem amb molta vegetació, bàsicament alzines i roures. També bolets, de molts colors i formes.
Després de 5 hores tornem a arribar al punt de partida, com es pot comprovar amb aquesta imatge d'un atlètic Ramon (en dejú, el pobre...)
Sort que finalment, i amb la companyia de la Montse, vam acabar a un restaurant d'Amer fotent-nos unes bones galtes de porc, una cuixa de pollastre i de postres, uns callus.... (a part, d'unes birretes al Tramuntana)
Sortida a les 8 del matí des de la pl. de la Corona, Granollers. A les 10 començavem a caminar. I ja d'entrada veiem l'espectacular cim on havíem d'arribar.
Després de tres quarts de pujada, arribem al capdemunt, on ens trobem amb el típic panorama de "església+restaurant". Del restaurant destaca la simpatia dels cambrers, i de l'església dedicada a Santa Maria del Far, un vitrall de tons blavosos i, a l'exterior, una escultura de Sant Jordi, molt inuasual a la imagineria catòlica catalana, tot i ser el patró del país.
També destaca una talla de Sant Bernat, en estil romànic.
Un cop recuperats de la pujada amb una cervesa ben fresqueta, ens disposem a baixar per l'altra banda de la cinglera. Una baixada llarga, però amb vites espectaculars.
Pel camí, ombrívol, ens trobem amb molta vegetació, bàsicament alzines i roures. També bolets, de molts colors i formes.
Després de 5 hores tornem a arribar al punt de partida, com es pot comprovar amb aquesta imatge d'un atlètic Ramon (en dejú, el pobre...)
Sort que finalment, i amb la companyia de la Montse, vam acabar a un restaurant d'Amer fotent-nos unes bones galtes de porc, una cuixa de pollastre i de postres, uns callus.... (a part, d'unes birretes al Tramuntana)dimarts, 9 de setembre del 2008
Viatge a Cerdenya de la Marta i el Jordi
Fent el pallasso tant a mar...
... com a muntanya...
Dormint sota els llimoners... mmmm...
Algún cardedeuenc que va passar per la zona i no ho va poder evitar...
Rius...
...platges meravelloses...
i l'Alguer...
dilluns, 1 de setembre del 2008
Polonia
Estaba pensando que con tanto que a veces hablo de mi pais, para que podais de vez en cuando ver algo puedo pasar links de los sitios, cosas de cultura o costumbres ( lo que se me ocurre o lo que querais) por si un dia a alguien le apetece ir a Polonia conocer Polacos... jejjjeje :) Empiezo por monte, como es tema bastante actual. Un link general y fotos de dos picos
http://es.wikipedia.org/wiki/Montes_Tatras
Animo para los trabajadores al primer dia!
Gerlach 2.654m ( en la parte de Eslovaquia)
Giewont 1.984 m ( Polonia)
http://es.wikipedia.org/wiki/Montes_Tatras
Animo para los trabajadores al primer dia!
Gerlach 2.654m ( en la parte de Eslovaquia)
Giewont 1.984 m ( Polonia)
dilluns, 25 d’agost del 2008
Per no oblidar les vacances - Camí de Santiago
Hola, os paso link de les fotos del nostre camí a Santiago.
Ens veiem!
http://www.flickr.com/photos/kasia_derwinska/sets/72157606731320107/show/
Ens veiem!
http://www.flickr.com/photos/kasia_derwinska/sets/72157606731320107/show/
dimecres, 23 de juliol del 2008
"POETIKABARET" per Gavina Sastre
DIVENDRES, FAVES TENDRES
Doncs ara que ja és una miqueta tard
i les oques van descalces i els ànecs també,
diré .
Que m'agrada el que em provoques
que d'aquesta intimitat només en pot sortir una cosa
molt amiga de caminar sense sabates
i quasi salada.
No.
Salada.
Que tot això que pensem a la vegada.
I que mirem.
Que mantenim en secret.
Això que et preguntes és:
Què hi ha aquí, darrera la cortina?
És el tortell poltrona dient Casum Dena?
O és aquella impressió estranya que fa el diumenge quan s'atura el comerç?
Gràcies pare nostre, per donar-nos el són.
Gràcies a tu per no dormir.
Un.
Dos.
Tres.
Desperta.
UN PICO
A l'estranya ciutat
tot es mou en secret,
no hi ha realitats senceres
sinó trossos de silencis,
mirades introspectives,
estranys que busquen el que sempre hauries volgut tenir i mai no havies gosat demanar perquè t'havies pensat que fer-ho seria vist com un acte de feblesa
oblidant que la feblesa
és forta,
per la seva languitud,
per la seva finura,
per la seva discreció.
---
FUCK
Fumando espero al hombre que yo quiero.
Potser podria agafar unes estisores de tallar ungles i tallar-te les parpelles poc a poc
quedar-me amb les teves fines i llargues pestanyes
i després
quan ja no em poguessis seduir
amb la terrible mirada
tallar-te la llengua que vas fer servir, sempre embriagat,
per dir que em volies a mi,
per dir que et sorprenies del plaer,
i per articular els sons que amb les teves vocals de sal de mar,
van enamorar-me sense remei.
T'espero com una serp enrotllant-me en mi mateixa,
enrotllant els meus pensaments,
enrotllant les meves cames,
desenrotllant els meus somnis cap a la desesperació.
Deixo de fumar, un altre cop.
---
RAPTE
La part més desconnectada de tu
connecta amb la part més endintre de mi
m’apreta
em sacseja
em remou les entranyes
em treu la gana, el son, la calma
m’anul·la el pensament
i m’obliga
m’obliga
m’obliga
i em pren
em roba
em segresta
i em té
per fi
sencera i regalada
Doncs ara que ja és una miqueta tard
i les oques van descalces i els ànecs també,
diré .
Que m'agrada el que em provoques
que d'aquesta intimitat només en pot sortir una cosa
molt amiga de caminar sense sabates
i quasi salada.
No.
Salada.
Que tot això que pensem a la vegada.
I que mirem.
Que mantenim en secret.
Això que et preguntes és:
Què hi ha aquí, darrera la cortina?
És el tortell poltrona dient Casum Dena?
O és aquella impressió estranya que fa el diumenge quan s'atura el comerç?
Gràcies pare nostre, per donar-nos el són.
Gràcies a tu per no dormir.
Un.
Dos.
Tres.
Desperta.
---
SARAO
L'aparador que configura la nostra llibertat és força enganyós,
vendre
és una estratègia dialèctica
en la qual la sinceritat va estretament lligada a l'interès comercial;
en aquestes curioses coordenades s'estableixen les nostres relacions amb la realitat.
Per tant,
de totes les professionals mentides que sentim cada dia dels que porten micròfon
n'extreurem una sucosa relació de simpàtics aduladors
que han escoltat amb respecte i estima les paraules dels experts.
Exprimir-los per fer sucs naturals i deixar-los passar per la gola,
amb polpa i tot,
pot ser una autèntica passada,
si es té en compte que després del procés de digestió
s'evacua amb tota tranquil·litat.
UN PICO
A l'estranya ciutat
tot es mou en secret,
no hi ha realitats senceres
sinó trossos de silencis,
mirades introspectives,
estranys que busquen el que sempre hauries volgut tenir i mai no havies gosat demanar perquè t'havies pensat que fer-ho seria vist com un acte de feblesa
oblidant que la feblesa
és forta,
per la seva languitud,
per la seva finura,
per la seva discreció.
---
FUCK
Fumando espero al hombre que yo quiero.
Potser podria agafar unes estisores de tallar ungles i tallar-te les parpelles poc a poc
quedar-me amb les teves fines i llargues pestanyes
i després
quan ja no em poguessis seduir
amb la terrible mirada
tallar-te la llengua que vas fer servir, sempre embriagat,
per dir que em volies a mi,
per dir que et sorprenies del plaer,
i per articular els sons que amb les teves vocals de sal de mar,
van enamorar-me sense remei.
T'espero com una serp enrotllant-me en mi mateixa,
enrotllant els meus pensaments,
enrotllant les meves cames,
desenrotllant els meus somnis cap a la desesperació.
Deixo de fumar, un altre cop.
---
RAPTE
La part més desconnectada de tu
connecta amb la part més endintre de mi
m’apreta
em sacseja
em remou les entranyes
em treu la gana, el son, la calma
m’anul·la el pensament
i m’obliga
m’obliga
m’obliga
i em pren
em roba
em segresta
i em té
per fi
sencera i regalada
dimarts, 22 de juliol del 2008
dilluns, 21 de juliol del 2008
Excursió a Cala Canyella (Palamós) 20-07-08
Doncs aquí va la crònica d'aquesta sortida. Distància: uns 100 km. d'anar i més o menys el mateix de tornar. Total d'hores: 12 hores voltant-la. Escamot format per: Ainara, Kasia, Isaac, Núria, Miqueló, Sandra i Jordi.
Tenint en compte que estem en ple estiu, aquest diumenge vam decidir fer una excursió a la costa. Concretament a la part de la Costa Brava situada entre Palamós i Calella, una zona protegida per la llei com a Espai d'Especial Interès Natural i que encara es conserva força lliure d'edificacions i d'agressions humanes. La veritat és que a tots ens va agradar molt i vam poder gaudir de cales gairebé paridisíaques.
Tot i que havíem quedat a les 8 del matí, vam acabar sortint una hora tard de Granollers. Viatge per autopista (de pagu) fins a Palamós i parada a esmorzar en un bar, d'on vam sortir una mica escamats, tant per la lentitud del servei com pel preu. A continuació compres vàries per Palamós i un altre cop cotxes fins a Cala Castells. Allà, impost obligatori -2 euros per aparcar- tot i que les noies que ens van cobrar eren molt simpàtiques.
Un cop allà vam agafar els bàrtols -guitarra inclosa- i vam caminar una mitja hora pel camí de ronda. Tot caminant arran de mar, per sobre de penyasegats, la vista era magnífica. A causa de la forta calor i el desnivell del camí vam estar a punt de quedar-nos en un punt ple de barques. Però finalment vam optar per continuar, i gràcies, perquè vam trobar un parell de cales molt més agradables i poc concorregudes. Concretament ens vam quedar a cala Canyella. Allà vam poder gaudir d'una magnífica vista de la vida subaquàtica: algues, peixos, crancs, eriçons...
Així doncs, després de disfrutar del sol i l'aigua, al voltant de les 6 vam decidir marxar. Tot tornant, vam visitar unes runes arqueòlogiques d'un poblat íber situat just a peu de cala Castell. I ja que estàvem allà, la majoria van optar per tornar a banyar-se en aquesta àmplia platja, plena de famílies i dominguerus.
Tornem. Cotxes. I només sortir a la carretera... cua, caravana, tot el ramat tornant cap a les comarques barcelonines. Però gràcies a la perícia de la Núria, que va anar indicant un itinerari alternatiu (per la Selva, Hostalric, Sant Celoni), no vam fer pràcticament gens de cua. L'excursió va acabar al Mirallet, prenent unes birretes. I vam pensar que hi tornaríem, a veure altres cales, o potser a fer una ruta amb kàyak....
Tenint en compte que estem en ple estiu, aquest diumenge vam decidir fer una excursió a la costa. Concretament a la part de la Costa Brava situada entre Palamós i Calella, una zona protegida per la llei com a Espai d'Especial Interès Natural i que encara es conserva força lliure d'edificacions i d'agressions humanes. La veritat és que a tots ens va agradar molt i vam poder gaudir de cales gairebé paridisíaques.
Tot i que havíem quedat a les 8 del matí, vam acabar sortint una hora tard de Granollers. Viatge per autopista (de pagu) fins a Palamós i parada a esmorzar en un bar, d'on vam sortir una mica escamats, tant per la lentitud del servei com pel preu. A continuació compres vàries per Palamós i un altre cop cotxes fins a Cala Castells. Allà, impost obligatori -2 euros per aparcar- tot i que les noies que ens van cobrar eren molt simpàtiques.
Un cop allà vam agafar els bàrtols -guitarra inclosa- i vam caminar una mitja hora pel camí de ronda. Tot caminant arran de mar, per sobre de penyasegats, la vista era magnífica. A causa de la forta calor i el desnivell del camí vam estar a punt de quedar-nos en un punt ple de barques. Però finalment vam optar per continuar, i gràcies, perquè vam trobar un parell de cales molt més agradables i poc concorregudes. Concretament ens vam quedar a cala Canyella. Allà vam poder gaudir d'una magnífica vista de la vida subaquàtica: algues, peixos, crancs, eriçons...
Així doncs, després de disfrutar del sol i l'aigua, al voltant de les 6 vam decidir marxar. Tot tornant, vam visitar unes runes arqueòlogiques d'un poblat íber situat just a peu de cala Castell. I ja que estàvem allà, la majoria van optar per tornar a banyar-se en aquesta àmplia platja, plena de famílies i dominguerus.
Tornem. Cotxes. I només sortir a la carretera... cua, caravana, tot el ramat tornant cap a les comarques barcelonines. Però gràcies a la perícia de la Núria, que va anar indicant un itinerari alternatiu (per la Selva, Hostalric, Sant Celoni), no vam fer pràcticament gens de cua. L'excursió va acabar al Mirallet, prenent unes birretes. I vam pensar que hi tornaríem, a veure altres cales, o potser a fer una ruta amb kàyak....
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)