Excursió a Cala Canyella (Palamós) 20-07-08

Doncs aquí va la crònica d'aquesta sortida. Distància: uns 100 km. d'anar i més o menys el mateix de tornar. Total d'hores: 12 hores voltant-la. Escamot format per: Ainara, Kasia, Isaac, Núria, Miqueló, Sandra i Jordi.
Tenint en compte que estem en ple estiu, aquest diumenge vam decidir fer una excursió a la costa. Concretament a la part de la Costa Brava situada entre Palamós i Calella, una zona protegida per la llei com a Espai d'Especial Interès Natural i que encara es conserva força lliure d'edificacions i d'agressions humanes. La veritat és que a tots ens va agradar molt i vam poder gaudir de cales gairebé paridisíaques.
Tot i que havíem quedat a les 8 del matí, vam acabar sortint una hora tard de Granollers. Viatge per autopista (de pagu) fins a Palamós i parada a esmorzar en un bar, d'on vam sortir una mica escamats, tant per la lentitud del servei com pel preu. A continuació compres vàries per Palamós i un altre cop cotxes fins a Cala Castells. Allà, impost obligatori -2 euros per aparcar- tot i que les noies que ens van cobrar eren molt simpàtiques.
Un cop allà vam agafar els bàrtols -guitarra inclosa- i vam caminar una mitja hora pel camí de ronda. Tot caminant arran de mar, per sobre de penyasegats, la vista era magnífica. A causa de la forta calor i el desnivell del camí vam estar a punt de quedar-nos en un punt ple de barques. Però finalment vam optar per continuar, i gràcies, perquè vam trobar un parell de cales molt més agradables i poc concorregudes. Concretament ens vam quedar a cala Canyella. Allà vam poder gaudir d'una magnífica vista de la vida subaquàtica: algues, peixos, crancs, eriçons...
Així doncs, després de disfrutar del sol i l'aigua, al voltant de les 6 vam decidir marxar. Tot tornant, vam visitar unes runes arqueòlogiques d'un poblat íber situat just a peu de cala Castell. I ja que estàvem allà, la majoria van optar per tornar a banyar-se en aquesta àmplia platja, plena de famílies i dominguerus.
Tornem. Cotxes. I només sortir a la carretera... cua, caravana, tot el ramat tornant cap a les comarques barcelonines. Però gràcies a la perícia de la Núria, que va anar indicant un itinerari alternatiu (per la Selva, Hostalric, Sant Celoni), no vam fer pràcticament gens de cua. L'excursió va acabar al Mirallet, prenent unes birretes. I vam pensar que hi tornaríem, a veure altres cales, o potser a fer una ruta amb kàyak....