dimecres, 23 de juliol del 2008

"POETIKABARET" per Gavina Sastre

DIVENDRES, FAVES TENDRES

Doncs ara que ja és una miqueta tard
i les oques van descalces i els ànecs també,
diré .
Que m'agrada el que em provoques
que d'aquesta intimitat només en pot sortir una cosa
molt amiga de caminar sense sabates
i quasi salada.
No.
Salada.

Que tot això que pensem a la vegada.
I que mirem.
Que mantenim en secret.
Això que et preguntes és:
Què hi ha aquí, darrera la cortina?
És el tortell poltrona dient Casum Dena?
O és aquella impressió estranya que fa el diumenge quan s'atura el comerç?
Gràcies pare nostre, per donar-nos el són.
Gràcies a tu per no dormir.
Un.
Dos.
Tres.
Desperta.


---

SARAO

L'aparador que configura la nostra llibertat és força enganyós,
vendre
és una estratègia dialèctica
en la qual la sinceritat va estretament lligada a l'interès comercial;
en aquestes curioses coordenades s'estableixen les nostres relacions amb la realitat.
Per tant,
de totes les professionals mentides que sentim cada dia dels que porten micròfon
n'extreurem una sucosa relació de simpàtics aduladors
que han escoltat amb respecte i estima les paraules dels experts.
Exprimir-los per fer sucs naturals i deixar-los passar per la gola,
amb polpa i tot,
pot ser una autèntica passada,
si es té en compte que després del procés de digestió
s'evacua amb tota tranquil·litat.

---

UN PICO

A l'estranya ciutat
tot es mou en secret,
no hi ha realitats senceres
sinó trossos de silencis,
mirades introspectives,
estranys que busquen el que sempre hauries volgut tenir i mai no havies gosat demanar perquè t'havies pensat que fer-ho seria vist com un acte de feblesa
oblidant que la feblesa
és forta,
per la seva languitud,
per la seva finura,
per la seva discreció.


---

FUCK

Fumando espero al hombre que yo quiero.
Potser podria agafar unes estisores de tallar ungles i tallar-te les parpelles poc a poc
quedar-me amb les teves fines i llargues pestanyes
i després
quan ja no em poguessis seduir
amb la terrible mirada
tallar-te la llengua que vas fer servir, sempre embriagat,
per dir que em volies a mi,
per dir que et sorprenies del plaer,
i per articular els sons que amb les teves vocals de sal de mar,
van enamorar-me sense remei.
T'espero com una serp enrotllant-me en mi mateixa,
enrotllant els meus pensaments,
enrotllant les meves cames,
desenrotllant els meus somnis cap a la desesperació.
Deixo de fumar, un altre cop.


---

RAPTE

La part més desconnectada de tu
connecta amb la part més endintre de mi
m’apreta
em sacseja
em remou les entranyes
em treu la gana, el son, la calma
m’anul·la el pensament
i m’obliga
m’obliga
m’obliga
i em pren
em roba
em segresta
i em té
per fi
sencera i regalada

dimarts, 22 de juliol del 2008

dilluns, 21 de juliol del 2008

Excursió a Cala Canyella (Palamós) 20-07-08

Doncs aquí va la crònica d'aquesta sortida. Distància: uns 100 km. d'anar i més o menys el mateix de tornar. Total d'hores: 12 hores voltant-la. Escamot format per: Ainara, Kasia, Isaac, Núria, Miqueló, Sandra i Jordi.
Tenint en compte que estem en ple estiu, aquest diumenge vam decidir fer una excursió a la costa. Concretament a la part de la Costa Brava situada entre Palamós i Calella, una zona protegida per la llei com a Espai d'Especial Interès Natural i que encara es conserva força lliure d'edificacions i d'agressions humanes. La veritat és que a tots ens va agradar molt i vam poder gaudir de cales gairebé paridisíaques.
Tot i que havíem quedat a les 8 del matí, vam acabar sortint una hora tard de Granollers. Viatge per autopista (de pagu) fins a Palamós i parada a esmorzar en un bar, d'on vam sortir una mica escamats, tant per la lentitud del servei com pel preu. A continuació compres vàries per Palamós i un altre cop cotxes fins a Cala Castells. Allà, impost obligatori -2 euros per aparcar- tot i que les noies que ens van cobrar eren molt simpàtiques.
Un cop allà vam agafar els bàrtols -guitarra inclosa- i vam caminar una mitja hora pel camí de ronda. Tot caminant arran de mar, per sobre de penyasegats, la vista era magnífica. A causa de la forta calor i el desnivell del camí vam estar a punt de quedar-nos en un punt ple de barques. Però finalment vam optar per continuar, i gràcies, perquè vam trobar un parell de cales molt més agradables i poc concorregudes. Concretament ens vam quedar a cala Canyella. Allà vam poder gaudir d'una magnífica vista de la vida subaquàtica: algues, peixos, crancs, eriçons...
Així doncs, després de disfrutar del sol i l'aigua, al voltant de les 6 vam decidir marxar. Tot tornant, vam visitar unes runes arqueòlogiques d'un poblat íber situat just a peu de cala Castell. I ja que estàvem allà, la majoria van optar per tornar a banyar-se en aquesta àmplia platja, plena de famílies i dominguerus.
Tornem. Cotxes. I només sortir a la carretera... cua, caravana, tot el ramat tornant cap a les comarques barcelonines. Però gràcies a la perícia de la Núria, que va anar indicant un itinerari alternatiu (per la Selva, Hostalric, Sant Celoni), no vam fer pràcticament gens de cua. L'excursió va acabar al Mirallet, prenent unes birretes. I vam pensar que hi tornaríem, a veure altres cales, o potser a fer una ruta amb kàyak....



dilluns, 14 de juliol del 2008

Excursió a Moià

Definitivamente esta vez era mas plan relax que plan esfuerzo :)
Un abrazo para todos!